dilluns, 27 de desembre de 2010

El Tren de la Vida

El Temps i la Màquina

Un nadó és nascut en el temps, arribar al Món per fer un recorregut o trajecte per aquest planeta terra.

Encara sense rodes és guarnit i replanat per gent amb la tasca d’ apadrinat.

És ja preparat per poder enganxar-lo en la màquina que el conduirà de lloc en lloc acompanyant de més gent i aprenent els senderis de la vida.


Si més no la societat l’hi marcarà els costums i pensaments que en ells els pareixen més adients, uns de bons i el altres de malament.


Arribat el dia en que té que fer de màquina i tirar d’altres nadons, que conduirà pels mateixos rels que ell hi va fer, fins que puguin per si mateixos fer de màquina.


Passat el temps la primera màquina, cansada per fer tan de trajecte i desgastada pels anys arribar que és té que retirar, com direm jubilar, doncs és arribat el temps de descansar i reposar.


La qual cosa dependrà de tot allò que en el trajecte el seu tarannà hagi aportat en bé d’aquesta societat.


Cap comentari: